A Badalona, com a d’altres indrets de la geografia catalana, l’Ajuntament de la ciutat es resisteix a retolar correctament els carrers del seu poble. Per exemple, malgrat que la gent digui “Carrer’n Cueta”, el consistori s’entesta en posar-li el nom de “Canonge Baranera”. Això s’ha d’acabar.
Veieu aquest altre cas d’un dels carrers més transitats de la ciutat.
fina niubó wrote @
totalment d’acord!!! I també carre’n Prim, i carrer de la Granota, carretera nova…
L’altre dia vaig sentir un repartidor que deia que havia anat al “calle Fránce Laurel”. Sabeu quin és aquest? Doncs molt senzill: Carrrer de Francesc Layret!!!
Lluís wrote @
És veritat. A casa sempre hem dit carrer de marc i també bora nit. Però no sé per què, la veritat…
Potser la gent de baix a mar tenim un defecte de pronuncia de naixament, però és estrany que només ho fem amb aquestes dues expressions, no?
Marga wrote @
No Lluís, n’hi ha d’altres. Demusenguard per Déu-nos-en-guardi; Còrt per cor; Amb sense per sense (“amb sucre o sense? Amb sense!”); Prufessó per processó…i moltes més.
Tampoc no és cosa de baix a marc, és cosa dels BTV’s 🙂
(les faltes són per respectar la fonètica)
Nelo wrote @
Pel que fa al cas de ‘bora nit’, afirmes «Jo no sé Catalunya, però aquí, a Badalona» […] el què diem és «bora nit i bona sort!». Bé, com a fenomen general, aquest és un cas molt comú, no només a Catalunya sinó pertot el domini lingüístic. Ni de bon tros, autòcton de Badalona (menys encara, doncs, de Baix a Marc: al ‘tanto’ amb la ‘centralitis’). Encara que estic molt d’acord que es reivindiqui. Sempre ho he fet.
De fet, el cas concret de ‘bora nit’ per ‘bona nit’ no és propi ni tan sols la nostra variant dialectal i, per a mostra, un botó. Un element d’identitat típic és, com també en el nostre cas, la cançó que fem cantar a la canalla la nit de reis. Doncs bé, t’hi poso el fragment d’una de la Conca de Barberà on hi diuen ‘bora nit’:
«Ara passa el rei petit
ben cansat i ben vestit,
amb un tip de botifarres,
ballarem tota la nit.
Bona casa, bona brasa,
bona brasa, bon tió.
L’amo i la mestressa,
bora nit que Déu nos dó.»
Pel que fa al cas de ‘marc’ per comptes de l’estàndard ‘mar’, tampoc no és exclusiu de Badalona. Ja el Diccionari català-valencià-balear (Alcover-Moll) diu, pel que fa a la fonètica: «En la pronúncia vulgar de Catalunya és freqüent reforçar la -r amb un so -t o -k: máɾt (Rosselló, Begur, Berga, Bagà, Barc.); máɾk (Ribes, Palamós, Palafrugel·l, St. Feliu de G., Caldes de Ma., Blanes, Pineda, Mataró, Vendrell, Camp de Tarr., etc.). A aquesta pronúncia dialectal respon la grafia march que trobem en aquest passatge: Tira un gra de sal en march, cançó pop. (ap. Milà Rom. 182).»
Tampoc no diem ‘marc Mediterrària’, sinó ‘mar Mediterrània’ o, inclús, he sentit pel Progrés (un terç d’origen murcià, un terç de les terres de l’Ebre —Alcanar, sobretot— i un altre terç repartit entre gent de Dalt la Vila i d’altres llocs de la Catalunya central, terç aquest que ha dominat quant a variant dialectal) algun cop una solució tipus illenca ‘ma Mediterrània’.
Tot plegat són solucions vulgars (empro la paraula sense cap sentit pejoratiu: significa ‘populars’) a dificultats fonètiques, de pronúncia. En el cas de ‘bora nit’ és clar que la proximitat de dues ‘n’ crea dificultats que se solucionen d’aquesta forma. I en el cas de ‘mar’, bé… és conegut que en la variant oriental del català tenim problemes quan les paraules acaben en ‘r’ (a Mallorca, Menorca, etc., ho han solucionat eliminant la ‘r’ final —igual com fem nosaltres amb els verbs en infinitiu tipus ‘olor’—, i aquí la reforcem, la ‘r’).
El mateix pel que fa a les contraccions tipus ‘carrer d’en Cueta’ o ‘carré’n Cueta’. Són totalment comunes. Jo reivindicaria, per aclamació, un canvi en el nomenclàtor oficial de la ciutat per adequar-lo a la denominació popular. Però defensaria la forma escrita ‘carrer d’en Cueta’, per qüestions normatives. Però, com que tinc ideologia, no faria el mateix amb la ‘plaça dels caiguts’, a no ser que parlem dels qui eren dels “nostres”.
L’important és, al meu parer, que en llengua escrita fem servir un estàndard (una altra cosa seria discutir quin és l’estàndard, però no som els parlants de català central els qui tindríem més motius de queixa). I després cada lloc ho pronunciï com en tingui costum. Això no significa que ens puguem prendre llicències en la literatura, etc.
Molt diferent és el tema de les paraules realment autòctones, com ‘badiu’, ‘micaco’, etc. Tot i que, per exemple, el mot ‘badiu’ és d’ús en mots indrets del domini lingüístic (Països Catalans), només a Badalona té el significat que li donem, que jo sàpiga, encara que hi ha significats molt similars. Igual com el verb ‘dibolir’, que m’encanta, és típic d’aquí (però només, per exemple el Maresme, l’Empordà) i hauria de ser reconegut en el diccionari normatiu (el de l’IEC).
Finalment, jo sóc partidari de no crear opacitats en la llengua i, al marge de com es pronunciï un mot en un lloc i època concrets, penso que cal mantenir un estàndard. Si no, per exemple, podríem crear una opacitat semàntica en la relació ‘bora nit’ i ‘bon dia’.
P.S.: Disculpeu el “rotllo”.
Pep Mita wrote @
Tot i que la meva feina només és moderar i acceptar –o no– els comentaris tal com ragin, aquí, haig de fer una excepció.
A Montgat, el mot badiu també té el significat que li donem a Badalona.
Aprofito per dictaminar sobre l’extensió del comentari: cap problema. Només no acceptaré comentaris que puguin ofendre a algú. Per la resta, les opinions que discrepin dels posts no solament s’accepten, fins i tot s’agraeixen amb entusiasme!
Bora nit i tapat 🙂
Nelo wrote @
Tens raó, no hi havia caigut perquè sempre he pensat que era per influència de Badalona. Segurament, ho és. Com la tusa, que també la diuen.
Però sempre és millor pecar de modèstia que d’immodèstia i podem dir que compartim amb Montgat aquest fet distintiu.
I de fet, no discrepo de tu. Hi estic molt d’acord a fer campanya de badalonisme, d’identitat badalonina.
Perquè ens en cal molta, d’autoestima.
A reveure, i merci per respondre.
pepmita wrote @
Està bé, molt bé, la pregunta.
”Quin significat té badiu?” Wikipèdia no ho podrà respondre, però sí el Senyor Fabra!
Badiu: cadascun dels dos forats del nas.
Però a Badalona, Montgat i a altres poblacions del Segrià, també significa pati interior d’una casa.
tvb1minut 
Com que Carrer de Marc?!