tvb1minut

Diuen que ja fa molt de temps a Badalona, quan els trens anaven amb vapor, els usuaris del ferrocarril anomenaven aquesta ciutat “Badalona un minut”, perquè el tren parava a l’estació 1 minut i escaig! Molt, molt més temps que a la resta de pobles de la costa. Així, aquesta televisió també pretén captar en filmacions de sols un minut i escaig –o menys encara– algunes troballes visuals d’aquesta perla del meditarrani o de l’estranger!

Capçalera

Heu entrat al bloc de tvb1minut Channel

Edició: 3A/Direcció: Pep Mita

Un carrer nou a Dalt La Vila?

No cal! Per sort l’Ajuntament de Badalona se n’ha adonat! No cal! Senyalitzant bé els carrers i aprofitant els ja existents, quan un vol anar del punt A al punt B no cal sempre necessàriament foradar una finca. Aprofitant les cantonades es pot tombar! Aquest és el secret: Girant i tombant també es fa via per la vida. Caram si se’n fa! Bravo! De la mateixa manera que l’home va descobrir la roda i li va canviar la vida de dalt a baix, a Badalona els tècnics de l’Ajuntament han descobert els senyals per indicar quan cal tombar i han salvat parets històriques. Amb una mica de sort, quan algú vulgui anar d’un cantó a l’altre de l’esglèsia Santa Maria no caldrà tirar-la a terra, girant i tombant se’n sortirà! Això sí, hi hauran de posar una senyal, nos fos cas que l’alcalde s’hi entopés de morros!

L’absis del carrer Sant Llorenç de Badalona

Als arquitectes Toni Poch i Salvador Droch

Molt del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Badalona encara està per catalogar. És una vergonya que una de les poques peces que queden a Catalunya d’absis seculars encara resti en el més absolut anonimat.

Josep Gual reflexiona sobre poesia al Pont del Petroli

Passejant pel pantalà del Pont del Petroli de Badalona em trobo en Josep Gual reflexionant sobre poesia, poètica, la batalla de l’Ebre… i sobretot de la influència de l’Escola Catalana del seu temps.

El bon funcionament del trasport públic és a les nostres mans

El bon funcionament del trasport públic és a les nostres mans. Ens hem hagut de desplaçar a Paris per entendre que la responsabilitat del mal funcionament del transport públic a casa nostra és dels usuaris, de nosaltres mateixos, no de la RENFE, ni del metro, ni de cap ens públic. La culpa és nostra!

La recepta Zapatero, o com fer una truita sense ous

filmet dedicat a Quim Olivares

Des de fa temps, Zapatero és acusat a tort i a dret d’incomplir las promeses que fa en moments d’eufòria pre-electoral. És veritat, dono la raó –en part– a la gent que el senyala titllant-lo de mentider. Però, posem-nos en la pell d’un home que s’ha forjat en el complexe món de l’art contemporani, i, al cap i a la fi, també en el món de la política contemporània: per a gent com ell, és perfectement factible fer una truita sense ous! Us ho dic de debò, l’home es creu les seves promeses. Ell és l’únic que veu la truita, però tanmateix quan diu que la veu, no menteix. El problema no és ell, el problema són els seus seguidors, que tot i no veient-la, menteixen i diuen que la veuen, aquests sí que no tenen perdò!
(Per cert, la truita era deliciosa… llàstima que youtube no permeti tastar les obres d’art fictícies)

La continuïtat dels parcs


Tot recordant el conte “La continuidad de los parques” de Julio Cortázar, es demostra que de “parcs” en el món només n’hi ha un, que els engloba a tots. Teletransportar-se de Can Solei de Badalona al Central Park de New York, per exemple, és molt senzill. Només cal seguir les instruccions d’aquest filmet, tot i que…