tvb1minut

Diuen que ja fa molt de temps a Badalona, quan els trens anaven amb vapor, els usuaris del ferrocarril anomenaven aquesta ciutat “Badalona un minut”, perquè el tren parava a l’estació 1 minut i escaig! Molt, molt més temps que a la resta de pobles de la costa. Així, aquesta televisió també pretén captar en filmacions de sols un minut i escaig –o menys encara– algunes troballes visuals d’aquesta perla del meditarrani o de l’estranger!

El projector de llibres

Capçalera

Heu entrat al bloc de tvb1minut Channel

Edició: 3A/Direcció: Pep Mita

Un carrer nou a Dalt La Vila?

No cal! Per sort l’Ajuntament de Badalona se n’ha adonat! No cal! Senyalitzant bé els carrers i aprofitant els ja existents, quan un vol anar del punt A al punt B no cal sempre necessàriament foradar una finca. Aprofitant les cantonades es pot tombar! Aquest és el secret: Girant i tombant també es fa via per la vida. Caram si se’n fa! Bravo! De la mateixa manera que l’home va descobrir la roda i li va canviar la vida de dalt a baix, a Badalona els tècnics de l’Ajuntament han descobert els senyals per indicar quan cal tombar i han salvat parets històriques. Amb una mica de sort, quan algú vulgui anar d’un cantó a l’altre de l’esglèsia Santa Maria no caldrà tirar-la a terra, girant i tombant se’n sortirà! Això sí, hi hauran de posar una senyal, nos fos cas que l’alcalde s’hi entopés de morros!

L’absis del carrer Sant Llorenç de Badalona

Als arquitectes Toni Poch i Salvador Droch

Molt del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Badalona encara està per catalogar. És una vergonya que una de les poques peces que queden a Catalunya d’absis seculars encara resti en el més absolut anonimat.

Josep Gual reflexiona sobre poesia al Pont del Petroli

Passejant pel pantalà del Pont del Petroli de Badalona em trobo en Josep Gual reflexionant sobre poesia, poètica, la batalla de l’Ebre… i sobretot de la influència de l’Escola Catalana del seu temps.

El bon funcionament del trasport públic és a les nostres mans

El bon funcionament del trasport públic és a les nostres mans. Ens hem hagut de desplaçar a Paris per entendre que la responsabilitat del mal funcionament del transport públic a casa nostra és dels usuaris, de nosaltres mateixos, no de la RENFE, ni del metro, ni de cap ens públic. La culpa és nostra!

La recepta Zapatero, o com fer una truita sense ous

filmet dedicat a Quim Olivares

Des de fa temps, Zapatero és acusat a tort i a dret d’incomplir las promeses que fa en moments d’eufòria pre-electoral. És veritat, dono la raó –en part– a la gent que el senyala titllant-lo de mentider. Però, posem-nos en la pell d’un home que s’ha forjat en el complexe món de l’art contemporani, i, al cap i a la fi, també en el món de la política contemporània: per a gent com ell, és perfectement factible fer una truita sense ous! Us ho dic de debò, l’home es creu les seves promeses. Ell és l’únic que veu la truita, però tanmateix quan diu que la veu, no menteix. El problema no és ell, el problema són els seus seguidors, que tot i no veient-la, menteixen i diuen que la veuen, aquests sí que no tenen perdò!
(Per cert, la truita era deliciosa… llàstima que youtube no permeti tastar les obres d’art fictícies)

La continuïtat dels parcs


Tot recordant el conte “La continuidad de los parques” de Julio Cortázar, es demostra que de “parcs” en el món només n’hi ha un, que els engloba a tots. Teletransportar-se de Can Solei de Badalona al Central Park de New York, per exemple, és molt senzill. Només cal seguir les instruccions d’aquest filmet, tot i que…

Darreres converses amb Julio Cortázar


Darreres converses amb Julio Cortázar, en les quals m’aconsella què fer per eliminar l’us de les cometes a l’hora de parlar.
S’ha acabat parlar “entre cometes”!
Hem d’acostumnar-nos a dir les coses pel seu nom, com havíem fet sempre.

Les runes de Can Fradera


A les runes de Can Fradera, tvb1minut ha descobert un exemplar de l’últim llibre que el ciutadà Pompei Fabra va publicar just abans de la caiguda de l’Imperi Romà.

L’espai que ara anomenen Aparcament Can Fradera perquè hi havia el garatge Can Fradera, com també hi havia Can Viñas, Can Garuz, Can Ballesteros, Mobles Alfer, Can Fornaguera i molts altres comerciants igualment honorables i prudents, s’hauria d’anomenar Plaça Pompei Fabra o com a molt Plaça Pompeu Fabra!!!

Una nova Sargantana comença a caminar sense fums

Cada vegada són més els bars i restaurants que s’afegeixen a la tropa dels no fumadors. A Badalona ‘La Sargantana’ del Carrer Sant Sebastià, 2 –la nova Sargantana del barri de Dalt la Vila– ha apostat per aquest camí. Tant com pels que patim malalties respiratòries cròniques com per la resta de ciutadans, se’ns ha obert una porta més on poder gaudir de la veritable olor i el gust dels aliments que allí se’ns hi oferiran. Fantabulós!

Picarol 2009

Molts cinemes de barri estan tancant les seves portes i traslladant-se a grans superfícies per poder subsistir.
Els Cinemes Picarol de Badalona ho han fet aquest darrer 1 de gener de 2009.
Cada vegada es veu més clara la necessitat que la Filmoteca de Barcelona és converteixi d’una punyetera vegada en la Filmoteca de tot Catalunya que sempre hauria d’haver estat.
A favor d’un cinema públic de qualitat!
——————————————————–>
Filmació del channel deviatge referint-se al tancament dels Cinemes Picarol de Badalona.

“Star Wars” – an a capella tribute to John Williams

Aviat arrencarà el 34 FESTIVAL INTERNACIONAL FILMETS DE BADALONA – 2008. A la xarxa i en un format molt diferent, tvb1minut ja ha escollit el guanyador a youtube d’enguany: “Star Wars” – an a capella tribute to John Williams. Aquí el teniu. El programem aquí com el nostre petit homenatge al Festival de Badalona i especialment a la gent que ara hi treballa i la que en el passat hi ha treballat. En directe per a tots vosaltres.

Ara, en un contexte molt diferent i al Teatre Zorrilla de Badalona, veurem els filmets qùe ens porta aquest 34 FESTIVAL INTERNACIONAL FILMETS DE BADALONA. No us perdeu el festival, perquè les primeres 33 edicions van estar molt bé! Nosaltres, les hem vistes totes i ho certifiquem! Vinga, tothom a Can Zorrilla!

Badalona, capital d’Andorra

Filmet llargmetratge

Davant de l’apassionat debat que s’ha encetat a Escaldes-Engordany i a Badalona en fer-se pública la notícia de que les dues ciutats aspiren a ser Capital de la Cultura Catalana l’any 2010 i tenint el cor dividit com el tenim molts, a tvb1minut ens hem posat a pensar una sol·lució pacífica que contenti les dues localitats, tot i que cap d’elles ens ho hagi demanat, perquè no es derfermi una guerra d’odis entre aquests dos bressols culturals tan estimats per tots els catalans i catalanes.

Sisplau, no ho digueu a ningú (La forquilla cultural)

En aquests temps de crisi econòmica els ajuntaments han après ràpidament a conjugar el verb arruïnar-se.
Vaques flaques per les guardioles municipals, que pel que fa al món de la cultura significa: encara canten més bastos!
Hi ha un secret, que alguns hem guardat ben amagat durant molts anys, que pot ajudar a fer passar amb més alegria la davallada d’actes que ens espera. És la forquilla cultural.

Però, sisplau, no ho digueu a ningú… Penseu que quants menys ho sàpiguen, a més tocarem, ja m’enteneu.

teuqsab led tatuic aL (o, Yo soy español, español, español!)

La ciutat del bàsquet (o teuqsab led tatuic aL) que s’està enllestint a Badalona sembla més aviat una pilota. I canta, caram si canta…

Filmet dedicat als jugadors de la Penya que tan bé van representar a España en els jocs de Beijing i van ajudar a aconseguir ‘una medalla de plata que sabe a oro’.

Badalona, any 2088 després de Crist

Record i memòria de la condemna que va patir un càrrec d’Esquerra Republicana a principis del segle XXI

No em facis cap favor, sisplau

Don’t Do Me No Favours de James Hunter, per passar l’estiu. Si pot ser a San José, California, però sinò a qualsevol lloc es fa sentir en James.

Bon estiu i a descansar!

El “habitatge de qualitat” tenía un precio

A Ennio Morricone



“La buena, el feo y el malo, por un puñado de dólares vendieron su tierra al diablo, olvidando que ‘el habitatge de qualitat’ tendría un precio muy caro: su soberbia y su codicia”.


I si voleu veure “el antes” i “el después” dels terrenys en qüestió visiteu aquest
link a la web de la immobiliària.

Però, mentre, ningú pensa netejar l’abocador? Ni la immmobiliària ni l’Ajuntament?

Quin desori!

Que després no diguin que fem demagògia!