Edició: 3A/Direcció: Pep Mita

No cal! Per sort l’Ajuntament de Badalona se n’ha adonat! No cal! Senyalitzant bé els carrers i aprofitant els ja existents, quan un vol anar del punt A al punt B no cal sempre necessàriament foradar una finca. Aprofitant les cantonades es pot tombar! Aquest és el secret: Girant i tombant també es fa via per la vida. Caram si se’n fa! Bravo! De la mateixa manera que l’home va descobrir la roda i li va canviar la vida de dalt a baix, a Badalona els tècnics de l’Ajuntament han descobert els senyals per indicar quan cal tombar i han salvat parets històriques. Amb una mica de sort, quan algú vulgui anar d’un cantó a l’altre de l’esglèsia Santa Maria no caldrà tirar-la a terra, girant i tombant se’n sortirà! Això sí, hi hauran de posar una senyal, nos fos cas que l’alcalde s’hi entopés de morros!

Als arquitectes Toni Poch i Salvador Droch

Molt del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Badalona encara està per catalogar. És una vergonya que una de les poques peces que queden a Catalunya d’absis seculars encara resti en el més absolut anonimat.

Passejant pel pantalà del Pont del Petroli de Badalona em trobo en Josep Gual reflexionant sobre poesia, poètica, la batalla de l’Ebre… i sobretot de la influència de l’Escola Catalana del seu temps.

El bon funcionament del trasport públic és a les nostres mans. Ens hem hagut de desplaçar a Paris per entendre que la responsabilitat del mal funcionament del transport públic a casa nostra és dels usuaris, de nosaltres mateixos, no de la RENFE, ni del metro, ni de cap ens públic. La culpa és nostra!

filmet dedicat a Quim Olivares

Des de fa temps, Zapatero és acusat a tort i a dret d’incomplir las promeses que fa en moments d’eufòria pre-electoral. És veritat, dono la raó –en part– a la gent que el senyala titllant-lo de mentider. Però, posem-nos en la pell d’un home que s’ha forjat en el complexe món de l’art contemporani, i, al cap i a la fi, també en el món de la política contemporània: per a gent com ell, és perfectement factible fer una truita sense ous! Us ho dic de debò, l’home es creu les seves promeses. Ell és l’únic que veu la truita, però tanmateix quan diu que la veu, no menteix. El problema no és ell, el problema són els seus seguidors, que tot i no veient-la, menteixen i diuen que la veuen, aquests sí que no tenen perdò!
(Per cert, la truita era deliciosa… llàstima que youtube no permeti tastar les obres d’art fictícies)

L’espai que ara anomenen Aparcament Can Fradera perquè hi havia el garatge Can Fradera, com també hi havia Can Viñas, Can Garuz, Can Ballesteros, Mobles Alfer, Can Fornaguera i molts altres comerciants igualment honorables i prudents, s’hauria d’anomenar Plaça Pompei Fabra o com a molt Plaça Pompeu Fabra!!!

Cada vegada són més els bars i restaurants que s’afegeixen a la tropa dels no fumadors. A Badalona ‘La Sargantana’ del Carrer Sant Sebastià, 2 –la nova Sargantana del barri de Dalt la Vila– ha apostat per aquest camí. Tant com pels que patim malalties respiratòries cròniques com per la resta de ciutadans, se’ns ha obert una porta més on poder gaudir de la veritable olor i el gust dels aliments que allí se’ns hi oferiran. Fantabulós!

Molts cinemes de barri estan tancant les seves portes i traslladant-se a grans superfícies per poder subsistir.
Els Cinemes Picarol de Badalona ho han fet aquest darrer 1 de gener de 2009.
Cada vegada es veu més clara la necessitat que la Filmoteca de Barcelona és converteixi d’una punyetera vegada en la Filmoteca de tot Catalunya que sempre hauria d’haver estat.
A favor d’un cinema públic de qualitat!
——————————————————–>
Filmació del channel deviatge referint-se al tancament dels Cinemes Picarol de Badalona.

Aviat arrencarà el 34 FESTIVAL INTERNACIONAL FILMETS DE BADALONA – 2008. A la xarxa i en un format molt diferent, tvb1minut ja ha escollit el guanyador a youtube d’enguany: “Star Wars” – an a capella tribute to John Williams. Aquí el teniu. El programem aquí com el nostre petit homenatge al Festival de Badalona i especialment a la gent que ara hi treballa i la que en el passat hi ha treballat. En directe per a tots vosaltres.

Ara, en un contexte molt diferent i al Teatre Zorrilla de Badalona, veurem els filmets qùe ens porta aquest 34 FESTIVAL INTERNACIONAL FILMETS DE BADALONA. No us perdeu el festival, perquè les primeres 33 edicions van estar molt bé! Nosaltres, les hem vistes totes i ho certifiquem! Vinga, tothom a Can Zorrilla!

Filmet llargmetratge

Davant de l’apassionat debat que s’ha encetat a Escaldes-Engordany i a Badalona en fer-se pública la notícia de que les dues ciutats aspiren a ser Capital de la Cultura Catalana l’any 2010 i tenint el cor dividit com el tenim molts, a tvb1minut ens hem posat a pensar una sol·lució pacífica que contenti les dues localitats, tot i que cap d’elles ens ho hagi demanat, perquè no es derfermi una guerra d’odis entre aquests dos bressols culturals tan estimats per tots els catalans i catalanes.

En aquests temps de crisi econòmica els ajuntaments han après ràpidament a conjugar el verb arruïnar-se.
Vaques flaques per les guardioles municipals, que pel que fa al món de la cultura significa: encara canten més bastos!
Hi ha un secret, que alguns hem guardat ben amagat durant molts anys, que pot ajudar a fer passar amb més alegria la davallada d’actes que ens espera. És la forquilla cultural.

Però, sisplau, no ho digueu a ningú… Penseu que quants menys ho sàpiguen, a més tocarem, ja m’enteneu.

La ciutat del bàsquet (o teuqsab led tatuic aL) que s’està enllestint a Badalona sembla més aviat una pilota. I canta, caram si canta…

Filmet dedicat als jugadors de la Penya que tan bé van representar a España en els jocs de Beijing i van ajudar a aconseguir ‘una medalla de plata que sabe a oro’.

Record i memòria de la condemna que va patir un càrrec d’Esquerra Republicana a principis del segle XXI

“La buena, el feo y el malo, por un puñado de dólares vendieron su tierra al diablo, olvidando que ‘el habitatge de qualitat’ tendría un precio muy caro: su soberbia y su codicia”.

I si voleu veure “el antes” i “el después” dels terrenys en qüestió visiteu aquest
link a la web de la immobiliària.

Que després no diguin que fem demagògia!

Filmet rodat l’11 de juny a Horitzó TV, pendent retolar i encapçalar per Oriol Lladó.
Càmera: Toni Benages
Text: Oriol Ladó
Postproducció i muntatge: 3A
Saxo: Martí Serra