tvb1minut
Diuen que ja fa molt de temps a Badalona, quan els trens anaven amb vapor, els usuaris del ferrocarril anomenaven aquesta ciutat “Badalona un minut”, perquè el tren parava a l’estació 1 minut i escaig! Molt, molt més temps que a la resta de pobles de la costa. Així, aquesta televisió també pretén captar en filmacions de sols un minut i escaig –o menys encara– algunes troballes visuals d’aquesta perla del meditarrani.Arxivat per a Pep Mita
El “habitatge de qualitat” tenía un precio
“La buena, el feo y el malo, por un puñado de dólares vendieron su tierra al diablo, olvidando que ‘el habitatge de qualitat’ tendría un precio muy caro: su soberbia y su codicia”.
I si voleu veure “el antes” i “el después” dels terrenys en qüestió visiteu aquest
link a la web de la immobiliària.
Però, mentre, ningú pensa netejar l’abocador? Ni la immmobiliària ni l’Ajuntament?
Quin desori!
Que després no diguin que fem demagògia!
Donant la volta al mitjó de Badalona (Títol provisional)
Filmet rodat l’11 de juny a Horitzó TV, pendent retolar i encapçalar per Oriol Lladó.
Càmera: Toni Benages
Text: Oriol Ladó
Postproducció i muntatge: 3A
Saxo: Martí Serra
Un d’ells quan era petit tocava la gralla
Presentació a Horitzó TV el dia 11 de juny de 2008 de tres productes culturals badalonins: JazZorrilla, Festival Internacional de Filmets i Blues&Ritmes. Durant el transcurs del programa que va ser retransmès en directe desde La Capella de Barcelona a tot el món, Toni Benages, Martí Serra i Oriol Lladó van rodar un filmet, que és el que ve després d’aquest reportatge.
Jo no em dic Paquita, ni aquí ni a la Xina Popular
Filmet llargmetratge de 3 minuts de durada, dedicat a Capri i a Carod Rovira, dos dels còmics més entranyables que mai ens ha donat Catalunya.
El telèfon, l’instrument de comunicació més popular dels nostres dies, pot esdevenir un malson en segons quines circumstàncies.
Saben aquel dels fumadors passius?
En memòria de l’entranyable humorista i poeta visual, Eugenio.
Homenatge a René Magritte i especialment al seu quadre “Ceci n’est pas une pipe”
La revolta dels contenidors pobres
Aprofitant que estem en plenes Festes de Maig, l’Ajuntament de Badalona ha netejat tota la merda que tapava els contenidors d’escombraries de la ciutat. I a sota ha aparegut la veritable fesomia i condició de cadascun d’ells. La desigualtat manifesta entre els afectats ha provocat una revolta que ara mateix sembla imparable.
La misteriosa aparició de Les Tres Gràcies
A Badalona, per les Festes De Maig, és quan es celebra la tradicional “Cremada del Dimoni”. El dia 10 de maig de cada any per la nit, milers de persones en peregrinació arriben a La Rambla per veure cremar una figura gegant de cartró que representa el diable.
També, sovint, per aquestes mateixes dates un dimoni de veritat es deixa veure camuflat en algun racó.
Aquest any ha triat un mur del Port de Badalona. Però és que a més a més, el diable ha fet aparèixer del no res, “Les Tres Gràcies”…
El respatller dels bancs i el mal d’esquena
Hi ha una mena de bancs públics a Badalona que poden provocar mal d’esquena. S’haurien de retirar immediatament. El disseny ha d’estar al servei dels ciutadans, no els ciutadans al servei del disseny!
El caminant i el mur de llibres
Versió lliure i representada del poema de Salvador Espriu, “Assaig de càntic en el temple” del llibre “El caminant i el mur”, en motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi de 2008.
Aigua de boca
La sequera que pateix el nostre país s’ha de resoldre amb imaginació. Hi ha sol·lucions molt millors que no pas la de transvessar aigua de rius que pràcticament no porten cabdal.
El perill de fotre un clau a Badalona
Fotre un clau a Badalona és posar en perill el futur de la nostra Universiat. I és que moltes coses trontollen a casa nostra. Aquí, cal anar sempre molt amb compte.
No costa gaire fer les coses amb delicadesa. Salvem el poc patrimoni cultural que encara ens queda!
Conducta cívica
dedicat a elsenyorcargol
Les regles estan per alguna cosa. Si no ens agraden, hem de fer el possible per canviar-les. Però fins aleshores, les hem de seguir al peu de la lletra. Sempre. Fins i tot quan anem a protestar a l’administració, ho hem de fer amb civisme.
Quan l’home arribava a la lluna, a Badalona arribàvem a Mataró
Quan l’home arribava a la lluna, a Badalona arribàvem a Mataró. L’any 2009, celebrarem el 40è aniversari de la contrucció del mur de Badalona (L’autopista que va a Mataró). S’enderrocarà algun dia aquest mur? Veurem l’autopista soterrada d’una vegada? Fins quan tindrem separada Badalona per la meitat?
És que mai guanyen els nostres! (O el xoc del català emprenyat)
Especial Eleccions Generals 2008 al Congrés dels Diputats.
Homenatge a tota la gent que pacientment, elecció darrera elecció van a votar pacíficament, però mai aconsegueixen que guanyin els seus. I, que tot i així, respecten el resultat sortit de les urnes sense haver de dimitir dels seus principis democràtics.
Els Burots del carrer d’Eduard Maristany de Badalona
En el carrer d’Eduard Maristany de Badalona ha quedat tallat per la col·locació d’uns burots en la zona del Port.
La piscina dels peixos
A la costa de Badalona hi ha moltíssimes piscines. Podríem dir, però, que per la seva popularitat en sobresurten tres: la del Club Natació Badalona, la piscina esportiva municipal i la piscina dels peixos.
BoRa nit i Bona sort!
Les expressions autòctones d’un poble determinat –com ara el de Badalona– són un tresor cabdal per a la cultura de la seva gent. Molt més encara que les expressions d’una llengua com la catalana –la seva–, per més que aquesta estigui en clar període d’extinció. La salvaguarda de la llengua catalana no ha d’anar mai en contra de les expressions autòctones dels seus pobles.
Cal retolar bé el nom dels carrers, tots, però sobretot els més importants!
A Badalona, com a d’altres indrets de la geografia catalana, l’Ajuntament de la ciutat es resisteix a retolar correctament els carrers del seu poble. Per exemple, malgrat que la gent digui “Carrer’n Cueta”, el consistori s’entesta en posar-li el nom de “Canonge Baranera”. Això s’ha d’acabar.
Veieu aquest altre cas d’un dels carrers més transitats de la ciutat.
