Diuen que ja fa molt de temps a Badalona, quan els trens anaven amb vapor, els usuaris del ferrocarril anomenaven aquesta ciutat “Badalona un minut”, perquè el tren parava a l’estació 1 minut i escaig! Molt, molt més temps que a la resta de pobles de la costa. Així, aquesta televisió també pretén captar en filmacions de sols un minut i escaig –o menys encara– algunes troballes visuals d’aquesta perla del meditarrani.
Les expressions autòctones d’un poble determinat –com ara el de Badalona– són un tresor cabdal per a la cultura de la seva gent. Molt més encara que les expressions d’una llengua com la catalana –la seva–, per més que aquesta estigui en clar període d’extinció. La salvaguarda de la llengua catalana no ha d’anar mai en contra de les expressions autòctones dels seus pobles.
A Badalona, com a d’altres indrets de la geografia catalana, l’Ajuntament de la ciutat es resisteix a retolar correctament els carrers del seu poble. Per exemple, malgrat que la gent digui “Carrer’n Cueta”, el consistori s’entesta en posar-li el nom de “Canonge Baranera”. Això s’ha d’acabar.
Veieu aquest altre cas d’un dels carrers més transitats de la ciutat.
Diuen que ja fa molt de temps a Badalona, quan els trens anaven amb vapor, els usuaris del ferrocarril anomenaven aquesta ciutat “Badalona un minut”, perquè el tren parava a l’estació 1 minut i escaig! Molt, molt més temps que a la resta de pobles de la costa. Així, aquesta televisió també pretén captar en filmacions de sols un minut i escaig –o menys encara– algunes troballes visuals d’aquesta perla del meditarrani.
