Diuen que ja fa molt de temps a Badalona, quan els trens anaven amb vapor, els usuaris del ferrocarril anomenaven aquesta ciutat “Badalona un minut”, perquè el tren parava a l’estació 1 minut i escaig! Molt, molt més temps que a la resta de pobles de la costa. Així, aquesta televisió també pretén captar en filmacions de sols un minut i escaig –o menys encara– algunes troballes visuals d’aquesta perla del meditarrani.
“La buena, el feo y el malo, por un puñado de dólares vendieron su tierra al diablo, olvidando que ‘el habitatge de qualitat’ tendría un precio muy caro: su soberbia y su codicia”.
I si voleu veure “el antes” i “el después” dels terrenys en qüestió visiteu aquest link a la web de la immobiliària.
Però, mentre, ningú pensa netejar l’abocador? Ni la immmobiliària ni l’Ajuntament?
Filmet rodat l’11 de juny a Horitzó TV, pendent retolar i encapçalar per Oriol Lladó.
Càmera: Toni Benages
Text: Oriol Ladó
Postproducció i muntatge: 3A
Saxo: Martí Serra
Presentació a Horitzó TV el dia 11 de juny de 2008 de tres productes culturals badalonins: JazZorrilla, Festival Internacional de Filmets i Blues&Ritmes. Durant el transcurs del programa que va ser retransmès en directe desde La Capella de Barcelona a tot el món, Toni Benages, Martí Serra i Oriol Lladó van rodar un filmet, que és el que ve després d’aquest reportatge.
Aprofitant que estem en plenes Festes de Maig, l’Ajuntament de Badalona ha netejat tota la merda que tapava els contenidors d’escombraries de la ciutat. I a sota ha aparegut la veritable fesomia i condició de cadascun d’ells. La desigualtat manifesta entre els afectats ha provocat una revolta que ara mateix sembla imparable.
A Badalona, per les Festes De Maig, és quan es celebra la tradicional “Cremada del Dimoni”. El dia 10 de maig de cada any per la nit, milers de persones en peregrinació arriben a La Rambla per veure cremar una figura gegant de cartró que representa el diable.
També, sovint, per aquestes mateixes dates un dimoni de veritat es deixa veure camuflat en algun racó.
Aquest any ha triat un mur del Port de Badalona. Però és que a més a més, el diable ha fet aparèixer del no res, “Les Tres Gràcies”…
Hi ha una mena de bancs públics a Badalona que poden provocar mal d’esquena. S’haurien de retirar immediatament. El disseny ha d’estar al servei dels ciutadans, no els ciutadans al servei del disseny!
Versió lliure i representada del poema de Salvador Espriu, “Assaig de càntic en el temple” del llibre “El caminant i el mur”, en motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi de 2008.
La sequera que pateix el nostre país s’ha de resoldre amb imaginació. Hi ha sol·lucions molt millors que no pas la de transvessar aigua de rius que pràcticament no porten cabdal.
Fotre un clau a Badalona és posar en perill el futur de la nostra Universiat. I és que moltes coses trontollen a casa nostra. Aquí, cal anar sempre molt amb compte.
No costa gaire fer les coses amb delicadesa. Salvem el poc patrimoni cultural que encara ens queda!
Tot i que a tvb1minut no som gens partidaris de les denúncies anònimes, quan del que es tracta és de denunciar alguna malifeta en el Port de Badalona, ho tractem com l’excepció que confirma la regla i respectem la privacitat del denunciant.
Les regles estan per alguna cosa. Si no ens agraden, hem de fer el possible per canviar-les. Però fins aleshores, les hem de seguir al peu de la lletra. Sempre. Fins i tot quan anem a protestar a l’administració, ho hem de fer amb civisme.
Quan l’home arribava a la lluna, a Badalona arribàvem a Mataró. L’any 2009, celebrarem el 40è aniversari de la contrucció del mur de Badalona (L’autopista que va a Mataró). S’enderrocarà algun dia aquest mur? Veurem l’autopista soterrada d’una vegada? Fins quan tindrem separada Badalona per la meitat?
Especial Eleccions Generals 2008 al Congrés dels Diputats.
Homenatge a tota la gent que pacientment, elecció darrera elecció van a votar pacíficament, però mai aconsegueixen que guanyin els seus. I, que tot i així, respecten el resultat sortit de les urnes sense haver de dimitir dels seus principis democràtics.
A la costa de Badalona hi ha moltíssimes piscines. Podríem dir, però, que per la seva popularitat en sobresurten tres: la del Club Natació Badalona, la piscina esportiva municipal i la piscina dels peixos.
Diuen que ja fa molt de temps a Badalona, quan els trens anaven amb vapor, els usuaris del ferrocarril anomenaven aquesta ciutat “Badalona un minut”, perquè el tren parava a l’estació 1 minut i escaig! Molt, molt més temps que a la resta de pobles de la costa. Així, aquesta televisió també pretén captar en filmacions de sols un minut i escaig –o menys encara– algunes troballes visuals d’aquesta perla del meditarrani.